Alternatives prèvies a la via judicial A qui? Per què? (Externalització de la gestió de cobrament)
La millor defensa contra la morositat és dotar-se d'una bona política de riscos per prevenir els impagats: anàlisi del perfil del client, dels indicadors de futures insolvències etc; però un cop produïda ¿quines són les alternatives?
En moltes ocasions la lentitud de l'Administració de Justícia i el cost i incertesa que representa la interposició d'una demanda, deriva en que molts creditors optin per no acudir als tribunals i donin per "perdut" aquest crèdit. Una solució prèvia, o alternativa en molts casos, és realitzar, a través dels professionals adequats, un estudi de la viabilitat d'aquesta reclamació i dur a terme gestions de cobrament prejudicials.
Tot i que Espanya és un dels països de la UE en què "pitjor paguen" els nostres deutors, no hi ha consciència empresarial sobre l'operativitat de l'externalització de la gestió de cobrament dels deutes de les empreses (únicament el 8% segons un estudi de l'EAE), sent aquesta una via en moltes ocasions més ràpida i menys costosa d'acudir als tribunals.
L'externalització de la gestió de cobrament a través d'una empresa seriosa i consolidada en el mercat que compti amb el know how i la tecnologia informàtica adequada (negociació professional i contínua amb el deutor, elaboració d'informe de localització i solvència ...), optimitza de forma directa els recursos interns de les empreses; és a dir, és important que els departaments comercials i de comptabilitat es dediquin a realitzar les funcions que els són pròpies, sense haver de desviar aquests recursos a reclamar impagats, augmentant, en definitiva, les ràtios de rendiment de les nostres Pimes.
Evidentment la morositat és un cost per a qualsevol empresa i per tant l'opció més lògica hauria de ser tenir la possibilitat de reclamar els impagats sense que suposi un cost addicional. Aquesta premissa es compleix igualment a través de l'outsourcing de la gestió de la morositat ja que, sota la màxima de "no collection no commission" (és a dir, sense èxit en la gestió, no es cobren honoraris), els costos de la reclamació disminueixen enormement, creant-se així mateix un flux de caixa sistemàtic i constant per a les empreses. En determinades ocasions doncs, la reclamació judicial hauria de ser l'última opció ja que, moltes vegades quan, després de la interposició d'una demanda, podem procedir a l'embargament dels béns del deutor (passats diversos mesos en el millor dels casos), el deutor ha desaparegut o és insolvent havent el creditor invertit temps, esforços i recursos econòmics que no li han conduït a res.
A diferència dels nostres veïns europeus, a Espanya el marc jurídic d'actuació de les empreses o despatxos d'advocats que es dediquen a la gestió de cobrament és inexistent, pel que han començat a proliferar determinades "gestores de cobrament" que no compleixen els codis ètics i deontològics mínims que han de regir aquesta professió, havent arribat en ocasions a incórrer en delictes com apropiació indeguda, coaccions, amenaces o fins i tot lesions.
Per valorar les opcions d'externalització que ens ofereix el mercat és important tenir present que no qualsevol hauria de poder reclamar un deute (encara que a dia d'avui el nostre marc legislatiu ho permeti) i que aquesta activitat és pròpia d'una professió, tota la resta, és una activitat alegal. El grup parlamentari de Convergència i Unió, fent-se ressò del sentir general del sector, va presentar el passat mes de març a les Corts Generals el text d'una futura regulació per a aquesta activitat, lamentablement en auge per la crisi econòmica que estem patint. Un desenvolupament òptim i progressista d'aquesta normativa (que hauria equiparar-se a la Rechtsberatugnsgesetz alemanya o la regulació dels Cabinets de Recouvrement francesos) hauria, d'una banda garantir la qualitat d'aquest tipus de gestió i de l'altra, articular els mitjans i instruments que permetin una gestió de cobrament extrajudicial eficaç (regulant la creació, per exemple de fitxers públics de solvència i morositat com ha passat en altres països de la UE) que mitigaria en molts casos el col·lapse judicial en reclamació deutes de baixes quanties.
T. 937.077.043