Reclamació de Deutes

Quant de temps tinc per reclamar un deute en els tribunals?

Aquest termini està regulat en el Codi Civil i emparat per una figura anomenada prescripció. Aquesta és una institució del Dret Civil que delimita el termini màxim per a exercitar el teu dret davant els tribunals. Aquests terminis varien en funció de la naturalesa del deute i poden ser interromputs pel creditor (ex. Enviament d'un burofax).

A tall d'exemple, la prescripció és de tres anys per reclamar deutes a advocats o notaris, d'un any les derivades dels serveis de transport i les fundades en la reclamació extracontractual de l'article 1.902 del Codi civil (com ara la indemnització de danys personals derivats de lesions en un accident).

Després de l'última reforma del Codi Civil els terminis s'han escurçat enormement pel que fa a les accions personals que no tinguin un termini especial (és a dir, la majoria) passant de quinze a cinc anys, de manera que el creditor haurà d'estar molt més atent i realitzar les gestions pertinents abans que transcorri el termini.

Millorar la liquiditat de les pimes (Recuperació de l'IVA)

La recuperació de l'IVA de la factura incobrable.


Els despatxos d'advocats especialitzats en la gestió prejudicial de deutes s'han articulat, al llarg de la seva experiència en el sector, els mecanismes i procediments per a l'optimització de la recuperació dels crèdits impagats però, evidentment, hi ha ocasions en què no s'aconsegueix cobrar el deute reclamat. En aquests supòsits, la normativa tributària vigent permet a l'empresari recuperar l'import corresponent a l'IVA repercutit en les factures impagades, a través de l'emissió d'una factura rectificativa.


El procediment a seguir per poder recuperar l'iva d'aquests "saldos incobrables" ve regulat en els Articles 80 i concordants de la Llei 37/1992, de 28 de Desembre, de l'Impost del Valor Afegit, així com en el seu Reglament de desenvolupament. En aquests preceptes s'estableixen les bases i pressupostos d'aplicabilitat d'aquest mecanisme, en els quals s'inclou a més el supòsit de la recuperació de l'iva en cas que es declari el Concurs de Creditors de l'entitat deutora.


Aquests requisits són, entre altres, que hagi transcorregut més d'un any des de la meritació de l'impost (termini establert per la Llei 4/2008 de 23 de Desembre que, fins a aquesta data, era de dos anys), que es reclami judicialment al deutor i que no sigui un crèdit garantit, degut o refermat per ens públics. Complerts aquests requisits, i després de comptabilitzar el crèdit com "incobrable", s'haurà d'emetre una factura rectificativa i realitzar la corresponent comunicació a Hisenda.


Aquest procediment que aparentment pot resultar complicat és un mecanisme que, sistematitzat com a rutina en les empreses, resulta molt beneficiós per obtenir liquiditat, evitant així pagar al fisc més del compte.


Així mateix, la Direcció General de Tributs en la Consulta Vinculant V 0480-2007 estableix expressament que, als efectes de complir amb l'obligació de reclamar judicialment al deutor, i acceptant així una operativa judicial més que raonable per tal d'acatar un requisit formal al qual ens obliga la Llei, es dóna compliment a aquest precepte, instant un procediment de conciliació judicial, tràmit molt senzill, àgil i ràpid que ens permetrà compensar l'IVA dels saldos fallits de forma immediata.


La difícil situació per la qual travessa el teixit empresarial espanyol, fa d'aquest mecanisme una bossa d'aire per a moltes pimes amb un índex alt de morositat, i impedeix que un impost que hauria de ser aparentment neutral perjudiqui el compte de resultats de les empreses, evitant així que l'empresari que ha deixat d'ingressar l'import del servei o producte prestat, tingui a més d'assumir el cost de l'IVA que va abonar a l'Administració Tributària.

En aquest sentit, i en un context econòmic en el qual diàriament es revelen índexs molt preocupants en relació a l'increment de la morositat, s'estan començant a plantejar com a mesures de dinamització de l'economia, conceptes europeus com el "principi de caixa" al IVA, és a dir, ajornar el pagament del mateix fins al cobrament real de la factura en què es merita l'impost.

Per a més informació truqui al 93.707.70.43 o bé escriviu-nos a info@seigeabogados.com

Alternatives prèvies a la via judicial A qui? Per què? (Externalització de la gestió de cobrament)


La millor defensa contra la morositat és dotar-se d'una bona política de riscos per prevenir els impagats: anàlisi del perfil del client, dels indicadors de futures insolvències etc; però un cop produïda ¿quines són les alternatives?


En moltes ocasions la lentitud de l'Administració de Justícia i el cost i incertesa que representa la interposició d'una demanda, deriva en que molts creditors optin per no acudir als tribunals i donin per "perdut" aquest crèdit. Una solució prèvia, o alternativa en molts casos, és realitzar, a través dels professionals adequats, un estudi de la viabilitat d'aquesta reclamació i dur a terme gestions de cobrament prejudicials.


Tot i que Espanya és un dels països de la UE en què "pitjor paguen" els nostres deutors, no hi ha consciència empresarial sobre l'operativitat de l'externalització de la gestió de cobrament dels deutes de les empreses (únicament el 8% segons un estudi de l'EAE), sent aquesta una via en moltes ocasions més ràpida i menys costosa d'acudir als tribunals.

L'externalització de la gestió de cobrament a través d'una empresa seriosa i consolidada en el mercat que compti amb el know how i la tecnologia informàtica adequada (negociació professional i contínua amb el deutor, elaboració d'informe de localització i solvència ...), optimitza de forma directa els recursos interns de les empreses; és a dir, és important que els departaments comercials i de comptabilitat es dediquin a realitzar les funcions que els són pròpies, sense haver de desviar aquests recursos a reclamar impagats, augmentant, en definitiva, les ràtios de rendiment de les nostres Pimes.


Evidentment la morositat és un cost per a qualsevol empresa i per tant l'opció més lògica hauria de ser tenir la possibilitat de reclamar els impagats sense que suposi un cost addicional. Aquesta premissa es compleix igualment a través de l'outsourcing de la gestió de la morositat ja que, sota la màxima de "no collection no commission" (és a dir, sense èxit en la gestió, no es cobren honoraris), els costos de la reclamació disminueixen enormement, creant-se així mateix un flux de caixa sistemàtic i constant per a les empreses. En determinades ocasions doncs, la reclamació judicial hauria de ser l'última opció ja que, moltes vegades quan, després de la interposició d'una demanda, podem procedir a l'embargament dels béns del deutor (passats diversos mesos en el millor dels casos), el deutor ha desaparegut o és insolvent havent el creditor invertit temps, esforços i recursos econòmics que no li han conduït a res.


A diferència dels nostres veïns europeus, a Espanya el marc jurídic d'actuació de les empreses o despatxos d'advocats que es dediquen a la gestió de cobrament és inexistent, pel que han començat a proliferar determinades "gestores de cobrament" que no compleixen els codis ètics i deontològics mínims que han de regir aquesta professió, havent arribat en ocasions a incórrer en delictes com apropiació indeguda, coaccions, amenaces o fins i tot lesions.


Per valorar les opcions d'externalització que ens ofereix el mercat és important tenir present que no qualsevol hauria de poder reclamar un deute (encara que a dia d'avui el nostre marc legislatiu ho permeti) i que aquesta activitat és pròpia d'una professió, tota la resta, és una activitat alegal. El grup parlamentari de Convergència i Unió, fent-se ressò del sentir general del sector, va presentar el passat mes de març a les Corts Generals el text d'una futura regulació per a aquesta activitat, lamentablement en auge per la crisi econòmica que estem patint. Un desenvolupament òptim i progressista d'aquesta normativa (que hauria equiparar-se a la Rechtsberatugnsgesetz alemanya o la regulació dels Cabinets de Recouvrement francesos) hauria, d'una banda garantir la qualitat d'aquest tipus de gestió i de l'altra, articular els mitjans i instruments que permetin una gestió de cobrament extrajudicial eficaç (regulant la creació, per exemple de fitxers públics de solvència i morositat com ha passat en altres països de la UE) que mitigaria en molts casos el col·lapse judicial en reclamació deutes de baixes quanties.