El Nou Bo cultural Jove de 400 euros

El Reial decret 210/2022 ha estat aprovat aquest dimarts 22 de març pel Consell de Ministres, pel qual es beneficiaran tots els joves que compleixin 18 anys durant aquest any 2022.

Què és el bo cultural Jove?
Doncs bé, el Bono Cultural Jove preveu ser una ajuda per als joves que compleixin 18 anys al llarg del 2022, on podran disposar de 400 euros per adquirir productes, serveis i activitats relacionades amb el món de la cultura. D'aquesta manera, es pretén promoure l'accés universal i divers a la cultura entre els joves, així com fomentar nous hàbits de consum cultural, enfortir-ne els existents, i reduir l'impacte negatiu de la pandèmia en diversos sectors culturals.

Activitats i despeses subvencionables

Principalment, la despesa pública generada per aquests ajuts no es concentrarà en un únic sector cultural, sinó que es pretén distribuir i diversificar entre diferents àrees. És a dir, no es podrà gastar tot el bonus al mateix tipus de cultura.

- Arts en viu, patrimoni cultural i arts audiovisuals: En aquest sector es podrà gastar fins a un màxim de 200 euros i comprèn entrades i abonaments per a arts escèniques, música en directe, cinema, museus, béns del Patrimoni Històric Espanyol, biblioteques, exposicions i festivals paisatgístics, literaris, musicals o audiovisuals.

- Productes culturals en suport físic: Aquesta categoria es destinarà a llibres, revistes, informatius i diaris. També es pot gastar en videojocs, partitures musicals, discos de vinil, CD, DVD o Blu-ray fins a un màxim de 100 euros per beneficiari.

- Consum digital o en línia: Aquesta es dividiria en subscripcions i lloguers de música, plataformes de lectura o lectura d'àudio, audiovisuals, compres d'audiollibres, compres de llibres electrònics, subscripcions a podcasts, subscripcions a videojocs en línia, subscripcions a mitjans digitals , revistes o altres diaris. Per descomptat, les subscripcions estaran limitades a un màxim de quatre mesos, amb un màxim de 100 euros.

Procediment i pagament

Per poder acollir-se a les ajudes caldrà presentar-les per mitjans telemàtics. Un cop concedida lajuda al beneficiari, sha dabonar limport total concedit en un únic pagament en format de targeta prepagament virtual.

EXPEDIENTS DE REGULACIÓ TEMPORAL D'OCUPACIÓ (ERTE)

Les condicions especials dels ERTE deguts a la pandèmia finalitzen el proper 31 de març 2022. Les empreses que consideren que han de seguir amb l'ERTE disposen aquest mes de març per transitar els nous models d'ERTE.

ERTE ETOP

Són ERTES de caràcter temporal que podran adoptar les empreses que tinguen problemes econòmics, tècnics, organitzatius o de producció.

S'entendrà que concorren causes econòmiques negatives si hi ha pèrdues actuals o previstes, o disminueix persistentment el nivell d'ingressos o vendes. En tot cas, s'entendrà que hi ha una disminució persistent si durant dos trimestres consecutius el nivell d'ingressos ordinaris o vendes de cada trimestre és inferior al registrat el mateix trimestre de l'any anterior.

El procediment començarà amb la comunicació a l'Autoritat Laboral corresponent (autonòmica o nacional) i amb l'obertura d'un període de consultes amb la representació legal dels treballadors.

El període de consultes es redueix de 15 a 7 dies (en empreses de menys de 50 treballadors) i el termini per constituir la comissió negociadora passa de 7 a 5 dies.

Les exempcions de cotització a la Seguretat Social seran del 20% i estaran condicionades a la realització d'accions formatives i al manteniment de l'ocupació durant els sis mesos posteriors.

Es manté la prohibició que els treballadors hi hagin de fer hores extraordinàries, externalitzin activitats o hi hagin noves contractacions, llevat que no hi hagi cap treballador que pugui fer les tasques externalitzades o les de nova contractació.

ERTE PER FORÇA MAJOR DE CARÀCTER TEMPORAL

Es manté l'obligatorietat per l'empresa de sol·licitar a l'Autoritat Laboral corresponent (autonòmica o nacional) la autorització de l'ERTE, havent d'acreditar la situació de força major. L'Autoritat Laboral haurà de resoldre la sol·licitud en un termini de cinc dies, reconeixent o no l'existència de la força major.

Les exempcions de cotització a la Seguretat Social seran del 90% i estaran condicionades a la realització d'accions formatives i al manteniment de l'ocupació durant els sis mesos posteriors.

Es manté la prohibició que els treballadors facin hores extraordinàries, externalitzin activitats o facin noves contractacions, tret que no hi hagi cap treballador que pugui realitzar les tasques externalitzades o les de nova contractació.

NOU MECANISME RED

És una tercera modalitat d'ERTE que entrarà en vigor el dia 1 d'abril del 2022. L'activació d'aquest ERTE dependrà del Govern que els haurà d'autoritzar en un Consell de Ministres i permetrà a les empreses sol·licitar mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes de treball.

Aquesta nova modalitat d'ERTE es podrà activar quan hi hagi ajustaments temporals d'ocupació i hi haurà dues modalitats:

1) La modalitat cícicla, quan hi hagi una situació econòmica que aconselli l'adopció de mesures d'estabilització, amb una durada màxima d'un any.

2) La modalitat sectorial, que s'activarà quan així ho necessiti un sector d'activitat determinat. La durada màxima inicial serà d'un any amb la possibilitat de dues pròrrogues de sis mesos cadascuna.

El procediment començarà amb la sol·licitud a l'Autoritat Laboral corresponent (autonòmica o nacional) i amb la comunicació a la representació dels treballadors.

Les empreses podran acollir-se voluntàriament a les exempcions de cotització a la Seguretat Social i estaran condicionades al manteniment de l'ocupació durant els sis mesos següents a la finalització del període de vigència de l'ERTE.

Quedem a la vostra disposició per a qualsevol consulta o aclariment sobre aquest tema, podeu contactar-nos a través del formulari de contacte o bé trucant al 937.077.043 i demanant cita.

REFORMA LABORAL

Resumim, a continuació, les noves mesures, d'àmbit laboral, aprovades pel Govern al Reial Decret llei 32/2021 de 30 de desembre.

CONTRACTES DE TREBALL

La nova Reforma Laboral estableix com a novetats principals la presumpció que tots els contractes subscrits són indefinits i la desaparició del contracte temporal per obra o servei determinat. Només es permetran els contractes temporals per causes molt concretes.

Els contractes per obra o servei i contractes eventuals subscrits abans del 31 de desembre de 2021 podran continuar fins a esgotar la durada màxima.

Es fixa un període transitori fins a l'entrada en vigor de les noves contractacions que permet que es puguin fer contractes per obra o servei determinat i contractes eventuals per circumstàncies de la producció fins al 30 de març de 2022 amb una durada màxima de 6 mesos.

CONTRACTES EVENTUALS PER CIRCUMSTÀNCIES DE LA PRODUCCIÓ

A partir del proper 31 de març de 2022, únicament es permetran dos tipus de contractes temporals, sempre que hi hagi una causa justificada, aquesta causa de contractació s'haurà d'especificar de manera precisa, com també les circumstàncies que ho justifiquen i la durada.

1) Contracte eventual per circumstàncies de la producció IMPREVISIBLES

Aquest contracte es podrà utilitzar quan l'empresa es trobi amb un increment ocasional i imprevisible de treball que, tot i tractant-se de l'activitat normal de l'empresa, generi un desajust temporal, que no pugui ser absorbit pel personal contractat de manera estable i que per tant requereixi la contractació puntual de personal eventual.

Només es pot utilitzar per atendre circumstàncies imprevistes o per atendre oscil·lacions que es produeixin per les vacances anuals.

No podrà tindre una durada superior a 6 mesos. Si es concerta per una durada inferior a 6 mesos, es podrà prorrogar amb una única pròrroga fins a assolir la durada màxima. La durada de 6 mesos podrà ser ampliada pels convenis col·lectius sectorials.

Aquesta modalitat de contracte no es podrà utilitzar en circumstàncies que poden ser cobertes amb un contracte fix-discontinu.

2) Contracte eventual per circumstàncies de la producció PREVISIBLES

Aquest contracte es podrà utilitzar per cobrir situacions ocasionals, previsibles i que tinguin una durada reduïda i delimitada, com ara l'increment de les vendes per Nadal o l'augment del treball en temporada alta al sector de l'hostaleria.

Les empreses només poden utilitzar aquest contracte un màxim de 90 dies a l'any i aquests 90 dies no poden ser de manera continuada.

CONTRACTE DE DURADA DETERMINADA

Aquesta modalitat de contractació es podrà utilitzar per substituir treballadors que tinguin dret a reserva del lloc de treball. En aquests supòsits es pot iniciar fins a 15 dies abans que es produeixi l'absència del treballador, perquè així es disposi de temps per formar la nova contractació. També es pot utilitzar per completar la jornada reduïda d'un treballador o per cobrir temporalment un lloc de treball durant un procés de selecció o promoció. En aquest contracte cal especificar el nom de la persona substituïda i la causa de la substitució.

CONTRACTE FIX DISCONTINU

Es podrà utilitzar per a feines de tipus estacional, activitats de temporada o feines de prestació intermitent, amb períodes d'execució determinats o indeterminats.

CONTRACTES FORMATIUS

1) Contracte de formació en alternança

Es podrà formalitzar per una durada mínima de 3 mesos i màxima de 2 anys i no permet pròrrogues, s'ha de formalitzar en un sol contracte.

Està destinat a fomentar la inserció laboral dels joves per proporcionar una formació oficial sobre una professió.

El treballador haurà de compaginar la feina (la pràctica professional) amb els estudis, ja que la contractació ha d'estar directament relacionada amb la formació que rep.

El primer any de contracte el 65% del temps el dedicarà a treballar i el 35% a formació.

El segon any de contracte el 85% serà de feina i el 15% de formació

2) Contracte formatiu per a obtenció de la pràctica professional

És l'antic contracte a pràctiques. Es pot formalitzar per un mínim de 6 mesos i un màxim d'1 any, amb persones que hagin obtingut un títol universitari, de grau mitjà o superior, especialista, màster professional o certificat de professionalitat.

Podrà fer-se si no han passat més de 3 anys des de la finalització dels estudis o 5 en cas de discapacitat.


Quedem a la vostra disposició per a qualsevol consulta o aclariment sobre aquest tema, podeu contactar-nos a través del formulari de contacte o bé trucant al 937.077.043 i demanant cita.

Novetats estatals per a la declaració de la Renda 2021-2022

Aquest any la campanya de la Declaració de la Renda 2021 començarà el dimecres 6 d'abril del 2022 i s'estendrà fins a finals del mes de juny. Aquesta declaració comporta una sèrie de novetats a nivell estatal, que s'hauran de tenir en compte a l'hora de presentar-la, com els canvis en els trams de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), o la vigilància més gran de les criptomonedes.


Fuente: Expansión

Tram de l'IRPF

La novetat principal d'aquest any és el canvi dels trams de l'impost de l'IRPF, i és que passen a ser sis en comptes de cinc els trams. S'hi afegeix un tipus de gravamen marginal nou del 47%, per a aquelles rendes de més de 300.000€. Per això, aquesta campanya afectarà els contribuents amb rendes més altes, en afegir una pujada del tipus impositiu que arribarà al 47% sobre el tram estatal.

L'IRPF és un impost que està cedit parcialment a les autonomies, aquestes tenen certes competències i poden generar importants modificacions sobre les reduccions, deduccions i bonificacions. També tenen capacitat per modificar els trams i els percentatges aplicats sobre la seva recaptació cedida.

Així quedaran els trams de les rendes de treball que s'han modificat:




Rendes de l'estalvi

Una altra de les novetats és la referent a les rendes de l'estalvi on s'inclourà un nou tram, el quart, que afectarà les rendes de l'estalvi que superin els 200.000 euros de benefici, a les quals se'ls aplicarà un tipus del 26% sobretot el que excedeixi aquest import.

La taula de les rendes de l'estalvi quedarà de la manera següent:



Criptomonedes

L'Agència Tributària obligarà a reflectir en la Declaració de la Renda les inversions en criptomonedes quan els ingressos obtinguts superin els 1.000 euros, per evitar així l'evasió, el frau fiscal, i garantir un major control.

Pla de pensions

La novetat per als plans de pensions privats individuals suposa una reducció en les desgravacions d'un màxim de 2.000 euros, però els plans d'empreses augmenten el límit fins als 8.000 euros, però en cas de disposar-ne no es pot superar els 10.000 euros .

Impost sobre el patrimoni

L'impost sobre el patrimoni incrementarà un punt per als contribuents que superin els 10 milions d'euros, que passaran a tributar del 2,5% al ​​3,5%.

Afectats pel volcà de La Palma

Finalment, els afectats pel volcà de La Palma quedaran exempts de tributar l'IRPF, tal com es va aprovar al Reial Decret Llei d'octubre.

Si voleu que us assessorem o confeccionem la vostra declaració podeu contactar-nos a través del formulari de contacte o bé trucant al 937.077.043 i demanant cita.

Ajudes: el Kit Digital 

El marc regulador del “kit Digital” pertany a un programa del Govern per a la digitalització i transformació de les pymes, micropymes i autònoms. Aquest pla publicat al BOE el dijous 30 de desembre de 2021 compta amb un pressupost de 3.067 milions d'euros derivats del fons de recuperació de la UE.

Amb això, es pretén optar a unes ajudes destinades a la incorporació d’eines digitals com a llocs webs i presència a internet, comerç electrònic, gestió de xarxes socials, gestió de clients, business intelligence, gestió de processos etc.

Poden optar al programa empreses de tots els sectors a través del portal oficial Accelera pyme (https://acelerapyme.gob.es). Un cop aceptada l’ajuda, les empreses rebran un bo digital que es podrán gastar als serveis dels agents digitalitzadors.

La sol·licitud del Kit Digital és accessible tant per a les empreses petites, com a microempreses i autònoms. El Govern les separa en funció del nombre de treballadors, per tant, la quantia de les ajudes del “bo digital” serà en funció del nombre d'empleats.



El “bo digital”, correspon a un dret de pagament, que es dóna una vegada aceptada l'ajuda, s'engloben uns serveis en funció de la mida o grosor de l’empresa/autònom (nombre de treballadors) i solucions informàtiques:


Els serveis contractats comporten una quantia de la que el cost total no  podrà excedir. Per tant, hi ha alguns conceptes exclosos del programa Kit Digital, tal com especifica el BOE, per exemple impostos, elements de maquinari o despesa de les connexions a internet.

Una de las cuestiones que preocupan a muchas personas es qué ocurrirá con sus decisiones respecto a su salud cuando ya no tengan capacidad de expresarlas. La sociedad y el entorno médico tiende a dar cada vez más peso a la voluntad del paciente, por lo que la decisión sobre qué tratamientos seguir, sobre prolongar o no la respiración o alimentación artificial, es una cuestión primordial y clave que se puede decidir mientras la persona tiene la capacidad de expresarla. 

Para ello,  el ordenamiento jurídico facilita un instrumento llamado testamento vital o documento de voluntades anticipadas en el que se puede dejar expresada la voluntad de la persona al respecto de estos puntos tan delicados y a su autor influir en las futuras decisiones asistenciales que tomarán los profesionales de la Salud, que han de ser respetuosas con la voluntad del paciente.

En este documento la persona explicita las instrucciones que deberán tenerse en cuenta cuando su estado de salud no le permita expresarlas él mismo, especialmente en lo relativo a tratamientos médicos y al posterior destino de su cuerpo y órganos.                                            

En este Documento, por tanto, quedará reflejada la voluntad de su autor con relación a:

Las instrucciones y límites sobre los cuidados médicos que desea recibir o no, en el supuesto de padecer una enfermedad irreversible -que no tenga curación- o terminal -que le va a provocar el fallecimiento con toda probabilidad-.

Establecer el lugar en el que se desea recibir las últimas atenciones médicas, por ejemplo, determinando que se desea permanecer en el domicilio habitual en los últimos días de vida del paciente previos a su muerte.

Llegado el momento de su fallecimiento, si desea ser enterrado o incinerado.

Fijar el lugar en que se desea que nuestro cuerpo sea enterrado o en el que deban depositarse o verterse nuestras cenizas.

Si quiere donar sus órganos cuando fallezca o donarlos a la ciencia para la investigación.

Autorizar o no la donación de nuestros órganos con fines de trasplantes a otras personas, para el caso de que nuestra muerte se produzca de un modo que haga que ello sea posible.

Quién es el representante autorizado para ayudar a interpretar, en su caso, las instrucciones contenidas en el documento y para tomar las decisiones que corresponda, cuando no se hayan previsto.

Este documento adquiere validez desde el mismo momento que se otorga, es decir, cuando se redacta. 

La inscripción del documento de voluntades anticipadas no es obligatoria, aunque desde luego muy deseable, pues al darse publicidad al mismo, sus otorgantes se asegurarán que cualquier profesional sanitario, llegado el caso, pueda tener acceso a su contenido de forma rápida y sencilla, lo que sin duda genera muchas más garantías de que el contenido del mismo será aplicado.

En este sentido, por ejemplo, Cataluña dispone de un registro oficial en el Departamento de la Salud de la Generalitat donde se puede registrar el documento de voluntades anticipadas.

Pueden otorgarlo cualquier persona mayor de 18 años ( o de 16 emancipada), que pueda expresarse de forma libre y que esté en pleno uso de sus facultades mentales.

Este documento puede redactarse o bien ante Notario en documento público, en documento privado ante tres testigos que no sean familiares directos y que no tengan relación económica con el otorgante o ante el Registro autonómico directamente.
Por último indicar que es un documento revocable que puede modificarse en cualquier momento.

SEIGE ABOGADOS Y ECONOMISTAS, S.L.

Des de Seige hem volgut donar resposta algunes de les consultes més habituals en matèria laboral. Moltes d'aquestes situacions queden marcades per les decisions que prenem en aquest moment pel qual, de la mà dels nostres advocats laboralistes, volem oferir-vos alguns consells:

1. Què cal fer en cas de rebre una carta d'acomiadament per part de l'Empresa?

En el citat cas, si es fa entrega en mà, s'ha de verificar que es tracta d'una carta d'acomiadament, si indica una data d'efectes d'aquest. Si l'empresa sol·licita que se signi "una còpia de la carta", deurem en primer lloc escriure les paraules "NO CONFORME", indicar la data en què s'està lliurant la carta, i finalment, SIGNAR la mateixa. Cal destacar que si hi ha motiu d'impugnació, no indica o no són certes les causes que al·lega l'empresa, es pot impugnar l'acomiadament, en un termini de 20 dies hàbils (sense comptar caps de setmana ni festius) i reclamar així la màxima indemnització pels anys treballats.

 
2. I en el cas que em remetin la carta d'acomiadament per burofax al meu domicili?

En aquest cas, no cal signar més que el justificant que ens demani el funcionari de Correus. Cal verificar si indica una data d'efectes de l'acomiadament, i si no, prendre la data de lliurament com a inici del termini; novament es computa un termini de 20 dies hàbils a partir de la data de lliurament si es vol impugnar davant de la decisió de l'empresa.

 
3. És possible reclamar a l'empresa els salaris que em deu encara que ja no segueixi treballant en la mateixa?

En efecte, hi ha la possibilitat d'interposar reclamació per sol·licitar els salaris que ens deuen de l'empresa, sempre com a màxim aquells que es generin fins un any abans de la reclamació. Aquí es pot incloure tant el finiquito o liquidació, salaris que no es van cobrar pendents, vacances no gaudides, despeses o qualsevol altre concepte. En cas de no existir acord en fase administrativa (conciliació) s'hauria d'acudir al Jutjat del Social.

 
4. Com puc saber si han calculat bé la indemnització en un acomiadament?

En cas d'un acomiadament que no tingui causa, o l'empresa no pugui demostrar la causa que al·lega, es considera acomiadament improcedent, i en aquest cas s'ha de pagar al treballador un import de 33 dies de salari / any treballat, en contractes posteriors a 2012. Si hi ha antiguitat prèvia, en aquest cas des de l'inici del contracte fins al 2012 es pagaria un total de 45 dies de salari / any treballat. Existeixen igualment uns topalls màxims d'aplicació. El més recomanable en aquests casos és assessorar de la mà d'un advocat especialista en matèria laboral.

  
5. Em poden acomiadar si estic de baixa mèdica per IT?

En efecte, l'empresa pot amb caràcter general, procedir a l'acomiadament tot i estar de baixa mèdica. L'únic cas en el qual no es permet seria per a dones embarassades, o bé la baixa sigui la de maternitat, després del part. Igualment es prohibeix l'acomiadament d'empleats que es trobin en reducció de jornada per cura de fills mentre duri la mateixa i en cas de reingrés, fins al termini màxim de nou mesos des del naixement del fill / a.

 
6. Es pot sol·licitar i com una reducció de jornada de treball per cura de fills?

Sí que es pot, en els següents termes i condicions:
Es pot demanar per a aquells progenitors de fills fins als 12 anys. El percentatge de reducció de jornada i de salari oscil·la entre 1/8 i la meitat de la jornada. La petició es fa per un escrit a l'empresa i la concreció horària pot en principi triar el treballador. Es pot igualment demanar per fill / a amb discapacitat que no desenvolupi activitat retribuïda.


7. En quina situació ha quedat l'actual permís de paternitat?

Fins a la data el permís de paternitat era de 5 setmanes.
Mitjançant una reforma recent, s'ha ampliat el permís de paternitat en els següents termes:,

• A partir l'1 d'abril de 2019 el permís passa a 8 setmanes, de les quals 4 s'han de gaudir ininterrompudes i seguides del part.
• A partir d'2020.01.01 el permís passa a 12 setmanes, així mateix amb 4 seguides des del naixement.
• A partir d'2021.01.01 el permís passa a 16 setmanes, amb les mateixes condicions (equiparació) que el permís de maternitat.

Joaquín Puig.
Advocat Laboralista

El Suprem declara exemptes de l'IRPF les prestacions per maternitat


El Tribunal Suprem ha declarat exemptes del pagament d'IRPF les prestacions per maternitat percebudes de la Seguretat Social.

El divendres 5 d'octubre el Tribunal Suprem va reconèixer que la prestació de maternitat ha d'estar exempta de retenció per part d'Hisenda. Amb anterioritat el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat de Madrid ja havia fallat també a favor d'una contribuent i poc temps després el Tribunal Superior d'Andalusia ho feia a favor d'Hisenda amb el que deixava oberta la controvèrsia.

Arran de la Sentència a Andalusia, Hisenda i el Tribunal Econòmic Administratiu Central van aprofitar per reafirmar-se en la seva postura i intentar frenar l'allau de reclamacions que s'havien iniciat. Ara el Suprem aclareix aquesta qüestió. No obstant això, hi ha certes incògnites que la sentència no resol encara com són:

- ¿La prestació de paternitat ha d'estar també exempta? (El Tribunal únicament es va pronunciar al respecte de la prestació de maternitat)

- ¿Es pot aplicar retroactivitat? (La sentència només recull el canvi de la data de la mateixa)


Des de Seige creiem que Hisenda no ha de portar a judici una causa en què ja hi ha garanties que li desestimin amb el consegüent pagament de costes i interessos de demora que li implicaria un procés judicial.
En existir la possibilitat de rectificar les presentacions de l'IRPF de fins a 4 anys fiscals anteriors, entenem que Hisenda haurà de canviar el seu criteri en totes les reclamacions sense necessitat d'iniciar un procediment judicial i incloure també la prestació de paternitat.

Els passos a realitzar són:

- Presentació d'un escrit de devolució d'ingressos indeguts, on argumentarem els errors de l'anterior presentació en incloure el pagament de maternitat en la base imposable subjecta a gravamen, incloent també la decisió del Suprem i el redactarem perquè en cas que Hisenda no s'avingui a la devolució sigui una prova més en fase judicial.

- Haurem d'aportar també l'anterior declaració i farem la nova sense la prestació de maternitat per calcular la devolució que ens haurà de realitzar Hisenda.



Des  deSeige podem ajudar-vos a reclamar la devolució, contacta'ns al 93.707.70.43 oa la secció de contacte.

Subvencions a la contractació a Barcelona

Moltes vegades les empreses es queixen de la manca de subvencions i, encara que és veritat que han disminuït, en realitat segueixen havent oportunitats cada vegada són més concretes i encaminades a finalitats específiques i no generals.

Concretament l'Ajuntament de Barcelona, fa uns quants anys, subvenciona a fons perdut la contractació laboral, insistint en cada exercici en un grup determinat de població.

Actualment la línia oberta, sota el títol de "Bona Feina, Barcelona", es refereix a la subvenció a fons perdut de fins a 12.000 € per a la contractació de persones de certs col·lectius. La finalitat és la contractació de persones que estiguin en alguna de les quatre circumstàncies següents:
1.- Persones majors de 40 anys en situació d'atur de llarga durada.
2.- Persones en risc d'exclusió social.
3.- Persones participants en programes d'inserció laboral de Barcelona Activa (organisme depenent de l'Ajuntament de Barcelona).
4.- Persones amb residència en algun dels territoris d'actuació preferent de la ciutat.

Les empreses participants han de complir els següents paràmetres:
1.- Tenir com a mínim un centre de treball a l'Àrea metropolitana de Barcelona.
2.- Portar com a mínim 6 mesos d'activitat.
3.- Estar al corrent de pagament amb l'Agència Tributària i amb la Seguretat Social.
4.- Subscriure i formalitzar un contracte de treball de mínim 12 mesos, o bé indefinit.
5.- El sou anual no podrà ser inferior als 13.062,72 € en jornada completa.

El termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el proper 31 de desembre.

En Seige tenim experiència en la tramitació i obtenció de subvencions a fons perdut. Treballem sempre a resultats i, per tant, només cobrem si vostè rep la subvenció.

Per a més informació:
barcelonactiva.cat/bonafeina
info@seigeabogados.com
Telèfon: 93.707.70.43

Josep M. Mur
Gestor d'Empresa

Novetats Renda 2017 - 2018

Un any més arriba la cita de tots amb Hisenda en què hem de fer el balanç de les nostres rendes generades durant l'any. En aquesta campanya de Renda 2017 que presentarem durant l'any 2018, Hisenda posa a la nostra disposició l'accés a la consulta de les dades fiscals que obren en el seu poder des del 15 de Març. No obstant això no serà fins al dimecres 4 d'Abril que permetin realitzar la presentació, i aquesta es perllongarà fins al dia 2 de juliol.



Les principals novetats ens les ofereix el camp de la informàtica i les telecomunicacions. L'any passat ja va ser l'eliminació del programa pare i la seva substitució pel Renda web, que ens permetia la introducció de les dades i la seva presentació a través del seu programari en línia. Per a això n'hi havia prou amb una referència que ens feia arribar per sms o del nostre certificat digital per tenir accés al seu ús. Per a aquesta campanya algunes de les novetats operatives seran:

1.-Aplicació Mòbil. Aquest any l'Agència Tributària fa un pas més en la seva adaptació a les noves tecnologies i ha creat la seva pròpia aplicació de mòbil, vàlida per als sistemes is i Android, que ens permetrà l'accés a les nostres dades fiscals per la seva revisió presentació (no permetrà cap modificació, motiu pel qual serà útil únicament si les dades són correctes). D'aquesta manera es posa al dia generant una via més d'accés a través dels smartphones que preveuen que tingui un progressiu increment durant els pròxims anys.

2.- Pla diem. Es posa a disposició del contribuent assalariat únicament, un servei d'atenció telefònica pel qual l'Agència Tributària ens cridarà el dia i hora convingut prèviament en horari laboral, per realitzar la confecció i presentació de la nostra renda. Aquest servei estarà disponible a partir del 4 d'abril i es podrà aprofitar sempre que no se superin els següents límits entre altres:

· Fins a 65.000 € de rendiments del treball.
· Fins a 15.000 € de rendiments del capital mobiliari i com a màxim un immoble.
· Guanys i pèrdues patrimonials subjectes a retenció únicament.
· Règim d'atribució de Rendes fins a 15.000 €

3.- Obtenció número de referència. L'enviament del número de la referència que ens permetrà accedir a les nostres dades fiscals ja no es realitzarà per sms com en l'anterior campanya. Serà visible a la seva web per un curt espai de temps i haurem d'anotar-ho. Els mitjans que utilitzarem per identificar-nos i sol·licitar-ho serà la casella 450 de l'anterior renda, o mitjançant clau Pin o certificat electrònic.

4.- Fi de l'enviament postal massiu de l'esborrany. A causa de la seva baixa resposta i a les noves tecnologies, Hisenda elimina l'enviament postal sumant-se a l'estalvi econòmic l'estalvi en paper.

Si vol que l'assessorem o confeccionem la seva declaració pot contactar-nos a través del formulari de contacte o bé trucant al 937.077.043 i demanant cita.

Per què documentar un préstec a un familiar?

Segons la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en un préstec entre particulars, Hisenda pot suposar que hi haurà una retribució i obligarà al prestador a declarar en l'IRPF els interessos, els hi hagi o no. El tipus d'interès legal del diner serà el que s'aplicarà. Si establim un contracte entre les dues parts, Hisenda no aplicarà aquest interès, i el prestador no haurà de tributar pels possibles interessos.

Un altre problema amb què ens podem trobar és que Hisenda consideri que no es tracta d'un préstec entre particulars, sinó d'una donació encoberta, amb l'objectiu de no pagar interessos. Qualsevol donació està subjecta a l'Impost sobre Successions i Donacions, mentre que els préstecs estan subjectes a l'Impost de Transmissions Patrimonials, però amb el contracte per a préstecs entre particulars (Model 600) estaran exempts.

A més, en tractar-se d'operacions a llarg temps, pot ocórrer que prestatari i / o prestador morin. Com sabem, els deutes no s'extingeixen per defunció i passaran als hereus. Què passa llavors?

• Si mor el prestatari, el deute s'incorporarà a l'herència i seran els seus hereus qui paguin el deute.
• Si mor el prestador, el deute serà un dret a l'herència i un o diversos hereus seran els que rebin els diners.

Si es tracta d'un préstec entre familiars, el fill que va rebre els diners es convertirà en deutor i hereu, per tant el deute s'extingirà, llevat que hi hagi més hereus i vulguin la part dels diners que els pertany.



SEIGE ADVOCATS

Dep. Legal

Que l'inquilí causi danys al teu habitatge pot ser delicte

L'Audiència Provincial de Cantàbria ha condemnat a un any de presó a un inquilí que va causar danys en l'habitatge que tenia arrendat.

Causar desperfectes en els habitatges llogats no només pot suposar perdre la fiança dipositada. Recentment l'Audiència Provincial de Cantàbria ha confirmat la condemna d'un any de presó a un inquilí que va causar danys en l'habitatge, que tenia arrendada, de manera dolosa i intencionada. Segons va declarar provat el Jutjat Penal nº 4 de Santander i ara també l'Audiència, l'acusat va desvalisar l'habitatge (mobles, llums, electrodomèstics ... etc), va danyar parets i portes, va trencar persianas..etc

Per aquests fets el va considerar autor d'un delicte d'apropiació indeguda i un altre de danys i va ser condemnat pagar gairebé 9.000 euros ia un any de presó.

Els fets han quedat provats amb les fotografies del contracte d'arrendament i les realitzades dies després de l'abandonament de l'habitatge pel perit judicial.

Situacions com aquesta es produeixen diàriament i per això és important que el porpietario, a l'hora de llogar un immoble, se sol·liciti fiança a l'inquilí (fins i tot aval bancari) així com la redacti un contracte amb clàusules àmplies de penalització, afegint sempre un inventari del mobiliari i estat general de conservació de l'immoble, incloent en tot cas fotos de l'habitatge en el moment de llogar-la.

Preguntes i respostes sobre drets dels consumidors

En un accident de llar la companyia d'assegurances li ha manifestat que no es fa responsable dels danys, Què pot fer?

Si la seva companyia d'assegurances davant d'un accident a l'habitatge li ha donat una resposta que no el satisfà ha de dirigir abans una reclamació escrita davant el servei d'atenció al client de l'asseguradora sol·licitant-li que li ofereixi una resposta el més motivada possible. L'asseguradora disposa de 2 mesos per a contestar. Si aquesta li comunica que segueix sense fer-se càrrec de la indemnització pot dirigir-se al Comissionat per a la Defensa de l'Assegurat de la Direcció General d'Assegurances.

Això sense perjudici que pugui entaular les accions judicials que consideri oportunes o acudir a un procediment arbitral.

No obstant això abans de dur a terme alguna decisió acudeixi a un advocat perquè l'assessori, en Seige Advocats estem al seu servei per ajudar-lo.

Si vol canviar de companyia d'assegurances, Quin termini disposa per comunicar-ho abans de procedir a la baixa?

La Llei del Contracte Segur establia que el consumidor per canviar de pòlissa d'assegurança a una asseguradora nova havia de comunicar-ho a la seva actual companyia en el termini de 2 mesos abans del venciment del seu actual pòlissa. No obstant això ara el termini s'ha reduït a 1 mes.

Recordeu que si ho fa passat aquest termini la seva asseguradora està facultada per reclamar-li la prima de l'assegurança i fins i tot entaular accions judicials.

Què garantían té els productes comprats de segona mà?

La llei estableix que els productes de segona mà té una garantia de 2 anys llevat que es pacti el contrari. En tot cas recordeu que per exercir els seus drets cal que disposi del comprovant de compra del producte.

Hi ha algun termini per reclamar per productes defectuosos?

El consumidor disposa de 3 anys per reclamar a l'establiment de compra davant un defecte que s'hagi originat en el producte. Així mateix pot optar entre reparació o substitució del mateix.

Si en una empresa s'originen uns deutes a les quals no pot atendre, hi ha una via prèvia al concurs de creditors?

La Llei de Segona Oportunitat estableix un acord extrajudicial que pot fer l'empresari amb els creditors. Aquest acord estarà tutelat per un jutge. Amb l'acord amb els creditors pot aconseguir una reducció important del deute i / o un pla de pagaments, tot i que no seria aplicable per deutes públics o contrets amb Seguretat Social o Hisenda

En tot cas assessori per un advocat, en Seige Advocats li oferim un assessorament personalitzat.

Quant de temps tinc per reclamar un deute en els tribunals?

Aquest termini està regulat en el Codi Civil i emparat per una figura anomenada prescripció. Aquesta és una institució del Dret Civil que delimita el termini màxim per a exercitar el teu dret davant els tribunals. Aquests terminis varien en funció de la naturalesa del deute i poden ser interromputs pel creditor (ex. Enviament d'un burofax).

A tall d'exemple, la prescripció és de tres anys per reclamar deutes a advocats o notaris, d'un any les derivades dels serveis de transport i les fundades en la reclamació extracontractual de l'article 1.902 del Codi civil (com ara la indemnització de danys personals derivats de lesions en un accident).

Després de l'última reforma del Codi Civil els terminis s'han escurçat enormement pel que fa a les accions personals que no tinguin un termini especial (és a dir, la majoria) passant de quinze a cinc anys, de manera que el creditor haurà d'estar molt més atent i realitzar les gestions pertinents abans que transcorri el termini.

Qui ha de pagar les despeses de l'advocat?

Des de l'any 2010 i adaptant-nos a normatives europees nostre legislador va intentar pal·liar l'augment d'impagaments, retards i pròrrogues en la liquidació de factures vençudes, amb una regulació normativa estricta en relació als terminis de pagament i altres eines que intentarien dotar el petit empresari de més força en el cobrament. Com era de preveure, això no ha estat així i els terminis no s'estan complint.

Tot i això, aquesta normativa ha establert eines que a data d'avui estan utilitzant ja les grans empreses però que estan encara en desús per a les pimes. Un d'aquests beneficis és la possibilitat de cobrar al deutor el cost de la reclamació extrajudicial del deute. Estableix la normativa:

Article 8. Indemnització per costos de cobrament Llei 15/2010, de 5 de juliol:

"Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d'aquest"

A més a més la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació. Quatre. L'apartat 1 de l'article 8 queda redactat com segueix:

«1. Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a cobrar del deutor una quantitat fixa de 40 euros, que s'afegirà en tot cas i sense necessitat de petició expressa al deute principal.

A més, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d'aquest i que superin la quantitat indicada en el paràgraf anterior. »

És per això que el creditor pot reclamar costos com: les despeses de devolució, desplaçaments, enviament de burofax, actes notarials, advocats, comissions d'empreses de recobrament ... etc

Des Seige advocats i economistes recomanem als nostres clients l'incloure en els seus contractes de manera explícita aquesta normativa, així com que després de produir el primer impagament es procedeixi a la reclamació extrajudicial de manera immediata a través dels nostres assessors, garantint la possibilitat de reclamació d'aquests imports.

Millorar la liquiditat de les pimes (Recuperació de l'IVA)

La recuperació de l'IVA de la factura incobrable.


Els despatxos d'advocats especialitzats en la gestió prejudicial de deutes s'han articulat, al llarg de la seva experiència en el sector, els mecanismes i procediments per a l'optimització de la recuperació dels crèdits impagats però, evidentment, hi ha ocasions en què no s'aconsegueix cobrar el deute reclamat. En aquests supòsits, la normativa tributària vigent permet a l'empresari recuperar l'import corresponent a l'IVA repercutit en les factures impagades, a través de l'emissió d'una factura rectificativa.


El procediment a seguir per poder recuperar l'iva d'aquests "saldos incobrables" ve regulat en els Articles 80 i concordants de la Llei 37/1992, de 28 de Desembre, de l'Impost del Valor Afegit, així com en el seu Reglament de desenvolupament. En aquests preceptes s'estableixen les bases i pressupostos d'aplicabilitat d'aquest mecanisme, en els quals s'inclou a més el supòsit de la recuperació de l'iva en cas que es declari el Concurs de Creditors de l'entitat deutora.


Aquests requisits són, entre altres, que hagi transcorregut més d'un any des de la meritació de l'impost (termini establert per la Llei 4/2008 de 23 de Desembre que, fins a aquesta data, era de dos anys), que es reclami judicialment al deutor i que no sigui un crèdit garantit, degut o refermat per ens públics. Complerts aquests requisits, i després de comptabilitzar el crèdit com "incobrable", s'haurà d'emetre una factura rectificativa i realitzar la corresponent comunicació a Hisenda.


Aquest procediment que aparentment pot resultar complicat és un mecanisme que, sistematitzat com a rutina en les empreses, resulta molt beneficiós per obtenir liquiditat, evitant així pagar al fisc més del compte.


Així mateix, la Direcció General de Tributs en la Consulta Vinculant V 0480-2007 estableix expressament que, als efectes de complir amb l'obligació de reclamar judicialment al deutor, i acceptant així una operativa judicial més que raonable per tal d'acatar un requisit formal al qual ens obliga la Llei, es dóna compliment a aquest precepte, instant un procediment de conciliació judicial, tràmit molt senzill, àgil i ràpid que ens permetrà compensar l'IVA dels saldos fallits de forma immediata.


La difícil situació per la qual travessa el teixit empresarial espanyol, fa d'aquest mecanisme una bossa d'aire per a moltes pimes amb un índex alt de morositat, i impedeix que un impost que hauria de ser aparentment neutral perjudiqui el compte de resultats de les empreses, evitant així que l'empresari que ha deixat d'ingressar l'import del servei o producte prestat, tingui a més d'assumir el cost de l'IVA que va abonar a l'Administració Tributària.

En aquest sentit, i en un context econòmic en el qual diàriament es revelen índexs molt preocupants en relació a l'increment de la morositat, s'estan començant a plantejar com a mesures de dinamització de l'economia, conceptes europeus com el "principi de caixa" al IVA, és a dir, ajornar el pagament del mateix fins al cobrament real de la factura en què es merita l'impost.

Per a més informació truqui al 93.707.70.43 o bé escriviu-nos a info@seigeabogados.com

Alternatives prèvies a la via judicial A qui? Per què? (Externalització de la gestió de cobrament)


La millor defensa contra la morositat és dotar-se d'una bona política de riscos per prevenir els impagats: anàlisi del perfil del client, dels indicadors de futures insolvències etc; però un cop produïda ¿quines són les alternatives?


En moltes ocasions la lentitud de l'Administració de Justícia i el cost i incertesa que representa la interposició d'una demanda, deriva en que molts creditors optin per no acudir als tribunals i donin per "perdut" aquest crèdit. Una solució prèvia, o alternativa en molts casos, és realitzar, a través dels professionals adequats, un estudi de la viabilitat d'aquesta reclamació i dur a terme gestions de cobrament prejudicials.


Tot i que Espanya és un dels països de la UE en què "pitjor paguen" els nostres deutors, no hi ha consciència empresarial sobre l'operativitat de l'externalització de la gestió de cobrament dels deutes de les empreses (únicament el 8% segons un estudi de l'EAE), sent aquesta una via en moltes ocasions més ràpida i menys costosa d'acudir als tribunals.

L'externalització de la gestió de cobrament a través d'una empresa seriosa i consolidada en el mercat que compti amb el know how i la tecnologia informàtica adequada (negociació professional i contínua amb el deutor, elaboració d'informe de localització i solvència ...), optimitza de forma directa els recursos interns de les empreses; és a dir, és important que els departaments comercials i de comptabilitat es dediquin a realitzar les funcions que els són pròpies, sense haver de desviar aquests recursos a reclamar impagats, augmentant, en definitiva, les ràtios de rendiment de les nostres Pimes.


Evidentment la morositat és un cost per a qualsevol empresa i per tant l'opció més lògica hauria de ser tenir la possibilitat de reclamar els impagats sense que suposi un cost addicional. Aquesta premissa es compleix igualment a través de l'outsourcing de la gestió de la morositat ja que, sota la màxima de "no collection no commission" (és a dir, sense èxit en la gestió, no es cobren honoraris), els costos de la reclamació disminueixen enormement, creant-se així mateix un flux de caixa sistemàtic i constant per a les empreses. En determinades ocasions doncs, la reclamació judicial hauria de ser l'última opció ja que, moltes vegades quan, després de la interposició d'una demanda, podem procedir a l'embargament dels béns del deutor (passats diversos mesos en el millor dels casos), el deutor ha desaparegut o és insolvent havent el creditor invertit temps, esforços i recursos econòmics que no li han conduït a res.


A diferència dels nostres veïns europeus, a Espanya el marc jurídic d'actuació de les empreses o despatxos d'advocats que es dediquen a la gestió de cobrament és inexistent, pel que han començat a proliferar determinades "gestores de cobrament" que no compleixen els codis ètics i deontològics mínims que han de regir aquesta professió, havent arribat en ocasions a incórrer en delictes com apropiació indeguda, coaccions, amenaces o fins i tot lesions.


Per valorar les opcions d'externalització que ens ofereix el mercat és important tenir present que no qualsevol hauria de poder reclamar un deute (encara que a dia d'avui el nostre marc legislatiu ho permeti) i que aquesta activitat és pròpia d'una professió, tota la resta, és una activitat alegal. El grup parlamentari de Convergència i Unió, fent-se ressò del sentir general del sector, va presentar el passat mes de març a les Corts Generals el text d'una futura regulació per a aquesta activitat, lamentablement en auge per la crisi econòmica que estem patint. Un desenvolupament òptim i progressista d'aquesta normativa (que hauria equiparar-se a la Rechtsberatugnsgesetz alemanya o la regulació dels Cabinets de Recouvrement francesos) hauria, d'una banda garantir la qualitat d'aquest tipus de gestió i de l'altra, articular els mitjans i instruments que permetin una gestió de cobrament extrajudicial eficaç (regulant la creació, per exemple de fitxers públics de solvència i morositat com ha passat en altres països de la UE) que mitigaria en molts casos el col·lapse judicial en reclamació deutes de baixes quanties.

Tanto en los pronunciamientos del Banco de España como de la Oficina de Consumidores y Usuarios se determina claramente lo siguiente:

Respecto a la obtención del certificado de saldos a fecha de defunción:

“Los bancos tienen la obligación de informar sobre la situación patrimonial del fallecido en la entidad en la fecha de su muerte. En ningún caso pueden cobrar por el certificado y deben dar una copia a todo heredero que lo solicite”.

Respecto a los movimientos de las cuentas:

“Las entidades están obligadas a informar de las posiciones y los movimientos posteriores al fallecimiento a solicitud de los herederos y no pueden cobrar comisiones por ello”.

C) Respecto al expediente de testamentaría:

En el portal del cliente bancario del Banco de España  se indica claramente que:

“La entidad solo podrá cobrar ​la comisión por testamentaría​ cuando oriente a los herederos sobre la documentación o trámites necesarios para acceder a esos fondos, llegando a prestar un servicio asimilable al de un profesional externo. Para ello, será preciso que los herederos sean informados previamente de la comisión a cobrar por la entidad y acepten ese servicio”.​​

En el mismo portal, el Banco de España aclara que:

“En muchos casos son los propios herederos los que reúnen la documentación necesaria por su cuenta o con la ayuda de un notario, abogado o gestoría y la facilitan a la entidad para que realice una mera comprobación que los legitima para ejercer sus derechos. Esta verificación (bastanteo) es una actividad que la entidad bancaria realiza en su deber de diligencia y, en sí misma, no supone la prestación de un servicio bancario a los clientes. En consecuencia, en estos casos el cobro de la comisión no estaría justificado.”

Como resumen indicar que el Banco de España indica que cuando la actuación del banco se limita a comprobar la documentación aportada para tramitar la herencia, habiendo realizado los propios beneficiarios todos los trámites de la herencia, como es éste el caso en el que el cliente recabó por su cuenta toda la documentación y tramitó ante Notario la declaración de herederos ab intestato, el cobro de una comisión de testamentaría es contrario a la normativa de transparencia bancaria. ​