Advocats Barcelona

El Nou Bo cultural Jove de 400 euros

El Reial decret 210/2022 ha estat aprovat aquest dimarts 22 de març pel Consell de Ministres, pel qual es beneficiaran tots els joves que compleixin 18 anys durant aquest any 2022.

Què és el bo cultural Jove?
Doncs bé, el Bono Cultural Jove preveu ser una ajuda per als joves que compleixin 18 anys al llarg del 2022, on podran disposar de 400 euros per adquirir productes, serveis i activitats relacionades amb el món de la cultura. D'aquesta manera, es pretén promoure l'accés universal i divers a la cultura entre els joves, així com fomentar nous hàbits de consum cultural, enfortir-ne els existents, i reduir l'impacte negatiu de la pandèmia en diversos sectors culturals.

Activitats i despeses subvencionables

Principalment, la despesa pública generada per aquests ajuts no es concentrarà en un únic sector cultural, sinó que es pretén distribuir i diversificar entre diferents àrees. És a dir, no es podrà gastar tot el bonus al mateix tipus de cultura.

- Arts en viu, patrimoni cultural i arts audiovisuals: En aquest sector es podrà gastar fins a un màxim de 200 euros i comprèn entrades i abonaments per a arts escèniques, música en directe, cinema, museus, béns del Patrimoni Històric Espanyol, biblioteques, exposicions i festivals paisatgístics, literaris, musicals o audiovisuals.

- Productes culturals en suport físic: Aquesta categoria es destinarà a llibres, revistes, informatius i diaris. També es pot gastar en videojocs, partitures musicals, discos de vinil, CD, DVD o Blu-ray fins a un màxim de 100 euros per beneficiari.

- Consum digital o en línia: Aquesta es dividiria en subscripcions i lloguers de música, plataformes de lectura o lectura d'àudio, audiovisuals, compres d'audiollibres, compres de llibres electrònics, subscripcions a podcasts, subscripcions a videojocs en línia, subscripcions a mitjans digitals , revistes o altres diaris. Per descomptat, les subscripcions estaran limitades a un màxim de quatre mesos, amb un màxim de 100 euros.

Procediment i pagament

Per poder acollir-se a les ajudes caldrà presentar-les per mitjans telemàtics. Un cop concedida lajuda al beneficiari, sha dabonar limport total concedit en un únic pagament en format de targeta prepagament virtual.

Una de las cuestiones que preocupan a muchas personas es qué ocurrirá con sus decisiones respecto a su salud cuando ya no tengan capacidad de expresarlas. La sociedad y el entorno médico tiende a dar cada vez más peso a la voluntad del paciente, por lo que la decisión sobre qué tratamientos seguir, sobre prolongar o no la respiración o alimentación artificial, es una cuestión primordial y clave que se puede decidir mientras la persona tiene la capacidad de expresarla. 

Para ello,  el ordenamiento jurídico facilita un instrumento llamado testamento vital o documento de voluntades anticipadas en el que se puede dejar expresada la voluntad de la persona al respecto de estos puntos tan delicados y a su autor influir en las futuras decisiones asistenciales que tomarán los profesionales de la Salud, que han de ser respetuosas con la voluntad del paciente.

En este documento la persona explicita las instrucciones que deberán tenerse en cuenta cuando su estado de salud no le permita expresarlas él mismo, especialmente en lo relativo a tratamientos médicos y al posterior destino de su cuerpo y órganos.                                            

En este Documento, por tanto, quedará reflejada la voluntad de su autor con relación a:

Las instrucciones y límites sobre los cuidados médicos que desea recibir o no, en el supuesto de padecer una enfermedad irreversible -que no tenga curación- o terminal -que le va a provocar el fallecimiento con toda probabilidad-.

Establecer el lugar en el que se desea recibir las últimas atenciones médicas, por ejemplo, determinando que se desea permanecer en el domicilio habitual en los últimos días de vida del paciente previos a su muerte.

Llegado el momento de su fallecimiento, si desea ser enterrado o incinerado.

Fijar el lugar en que se desea que nuestro cuerpo sea enterrado o en el que deban depositarse o verterse nuestras cenizas.

Si quiere donar sus órganos cuando fallezca o donarlos a la ciencia para la investigación.

Autorizar o no la donación de nuestros órganos con fines de trasplantes a otras personas, para el caso de que nuestra muerte se produzca de un modo que haga que ello sea posible.

Quién es el representante autorizado para ayudar a interpretar, en su caso, las instrucciones contenidas en el documento y para tomar las decisiones que corresponda, cuando no se hayan previsto.

Este documento adquiere validez desde el mismo momento que se otorga, es decir, cuando se redacta. 

La inscripción del documento de voluntades anticipadas no es obligatoria, aunque desde luego muy deseable, pues al darse publicidad al mismo, sus otorgantes se asegurarán que cualquier profesional sanitario, llegado el caso, pueda tener acceso a su contenido de forma rápida y sencilla, lo que sin duda genera muchas más garantías de que el contenido del mismo será aplicado.

En este sentido, por ejemplo, Cataluña dispone de un registro oficial en el Departamento de la Salud de la Generalitat donde se puede registrar el documento de voluntades anticipadas.

Pueden otorgarlo cualquier persona mayor de 18 años ( o de 16 emancipada), que pueda expresarse de forma libre y que esté en pleno uso de sus facultades mentales.

Este documento puede redactarse o bien ante Notario en documento público, en documento privado ante tres testigos que no sean familiares directos y que no tengan relación económica con el otorgante o ante el Registro autonómico directamente.
Por último indicar que es un documento revocable que puede modificarse en cualquier momento.

SEIGE ABOGADOS Y ECONOMISTAS, S.L.

Des de Seige hem volgut donar resposta algunes de les consultes més habituals en matèria laboral. Moltes d'aquestes situacions queden marcades per les decisions que prenem en aquest moment pel qual, de la mà dels nostres advocats laboralistes, volem oferir-vos alguns consells:

1. Què cal fer en cas de rebre una carta d'acomiadament per part de l'Empresa?

En el citat cas, si es fa entrega en mà, s'ha de verificar que es tracta d'una carta d'acomiadament, si indica una data d'efectes d'aquest. Si l'empresa sol·licita que se signi "una còpia de la carta", deurem en primer lloc escriure les paraules "NO CONFORME", indicar la data en què s'està lliurant la carta, i finalment, SIGNAR la mateixa. Cal destacar que si hi ha motiu d'impugnació, no indica o no són certes les causes que al·lega l'empresa, es pot impugnar l'acomiadament, en un termini de 20 dies hàbils (sense comptar caps de setmana ni festius) i reclamar així la màxima indemnització pels anys treballats.

 
2. I en el cas que em remetin la carta d'acomiadament per burofax al meu domicili?

En aquest cas, no cal signar més que el justificant que ens demani el funcionari de Correus. Cal verificar si indica una data d'efectes de l'acomiadament, i si no, prendre la data de lliurament com a inici del termini; novament es computa un termini de 20 dies hàbils a partir de la data de lliurament si es vol impugnar davant de la decisió de l'empresa.

 
3. És possible reclamar a l'empresa els salaris que em deu encara que ja no segueixi treballant en la mateixa?

En efecte, hi ha la possibilitat d'interposar reclamació per sol·licitar els salaris que ens deuen de l'empresa, sempre com a màxim aquells que es generin fins un any abans de la reclamació. Aquí es pot incloure tant el finiquito o liquidació, salaris que no es van cobrar pendents, vacances no gaudides, despeses o qualsevol altre concepte. En cas de no existir acord en fase administrativa (conciliació) s'hauria d'acudir al Jutjat del Social.

 
4. Com puc saber si han calculat bé la indemnització en un acomiadament?

En cas d'un acomiadament que no tingui causa, o l'empresa no pugui demostrar la causa que al·lega, es considera acomiadament improcedent, i en aquest cas s'ha de pagar al treballador un import de 33 dies de salari / any treballat, en contractes posteriors a 2012. Si hi ha antiguitat prèvia, en aquest cas des de l'inici del contracte fins al 2012 es pagaria un total de 45 dies de salari / any treballat. Existeixen igualment uns topalls màxims d'aplicació. El més recomanable en aquests casos és assessorar de la mà d'un advocat especialista en matèria laboral.

  
5. Em poden acomiadar si estic de baixa mèdica per IT?

En efecte, l'empresa pot amb caràcter general, procedir a l'acomiadament tot i estar de baixa mèdica. L'únic cas en el qual no es permet seria per a dones embarassades, o bé la baixa sigui la de maternitat, després del part. Igualment es prohibeix l'acomiadament d'empleats que es trobin en reducció de jornada per cura de fills mentre duri la mateixa i en cas de reingrés, fins al termini màxim de nou mesos des del naixement del fill / a.

 
6. Es pot sol·licitar i com una reducció de jornada de treball per cura de fills?

Sí que es pot, en els següents termes i condicions:
Es pot demanar per a aquells progenitors de fills fins als 12 anys. El percentatge de reducció de jornada i de salari oscil·la entre 1/8 i la meitat de la jornada. La petició es fa per un escrit a l'empresa i la concreció horària pot en principi triar el treballador. Es pot igualment demanar per fill / a amb discapacitat que no desenvolupi activitat retribuïda.


7. En quina situació ha quedat l'actual permís de paternitat?

Fins a la data el permís de paternitat era de 5 setmanes.
Mitjançant una reforma recent, s'ha ampliat el permís de paternitat en els següents termes:,

• A partir l'1 d'abril de 2019 el permís passa a 8 setmanes, de les quals 4 s'han de gaudir ininterrompudes i seguides del part.
• A partir d'2020.01.01 el permís passa a 12 setmanes, així mateix amb 4 seguides des del naixement.
• A partir d'2021.01.01 el permís passa a 16 setmanes, amb les mateixes condicions (equiparació) que el permís de maternitat.

Joaquín Puig.
Advocat Laboralista

El Suprem declara exemptes de l'IRPF les prestacions per maternitat


El Tribunal Suprem ha declarat exemptes del pagament d'IRPF les prestacions per maternitat percebudes de la Seguretat Social.

El divendres 5 d'octubre el Tribunal Suprem va reconèixer que la prestació de maternitat ha d'estar exempta de retenció per part d'Hisenda. Amb anterioritat el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat de Madrid ja havia fallat també a favor d'una contribuent i poc temps després el Tribunal Superior d'Andalusia ho feia a favor d'Hisenda amb el que deixava oberta la controvèrsia.

Arran de la Sentència a Andalusia, Hisenda i el Tribunal Econòmic Administratiu Central van aprofitar per reafirmar-se en la seva postura i intentar frenar l'allau de reclamacions que s'havien iniciat. Ara el Suprem aclareix aquesta qüestió. No obstant això, hi ha certes incògnites que la sentència no resol encara com són:

- ¿La prestació de paternitat ha d'estar també exempta? (El Tribunal únicament es va pronunciar al respecte de la prestació de maternitat)

- ¿Es pot aplicar retroactivitat? (La sentència només recull el canvi de la data de la mateixa)


Des de Seige creiem que Hisenda no ha de portar a judici una causa en què ja hi ha garanties que li desestimin amb el consegüent pagament de costes i interessos de demora que li implicaria un procés judicial.
En existir la possibilitat de rectificar les presentacions de l'IRPF de fins a 4 anys fiscals anteriors, entenem que Hisenda haurà de canviar el seu criteri en totes les reclamacions sense necessitat d'iniciar un procediment judicial i incloure també la prestació de paternitat.

Els passos a realitzar són:

- Presentació d'un escrit de devolució d'ingressos indeguts, on argumentarem els errors de l'anterior presentació en incloure el pagament de maternitat en la base imposable subjecta a gravamen, incloent també la decisió del Suprem i el redactarem perquè en cas que Hisenda no s'avingui a la devolució sigui una prova més en fase judicial.

- Haurem d'aportar també l'anterior declaració i farem la nova sense la prestació de maternitat per calcular la devolució que ens haurà de realitzar Hisenda.



Des  deSeige podem ajudar-vos a reclamar la devolució, contacta'ns al 93.707.70.43 oa la secció de contacte.

Per què documentar un préstec a un familiar?

Segons la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, en un préstec entre particulars, Hisenda pot suposar que hi haurà una retribució i obligarà al prestador a declarar en l'IRPF els interessos, els hi hagi o no. El tipus d'interès legal del diner serà el que s'aplicarà. Si establim un contracte entre les dues parts, Hisenda no aplicarà aquest interès, i el prestador no haurà de tributar pels possibles interessos.

Un altre problema amb què ens podem trobar és que Hisenda consideri que no es tracta d'un préstec entre particulars, sinó d'una donació encoberta, amb l'objectiu de no pagar interessos. Qualsevol donació està subjecta a l'Impost sobre Successions i Donacions, mentre que els préstecs estan subjectes a l'Impost de Transmissions Patrimonials, però amb el contracte per a préstecs entre particulars (Model 600) estaran exempts.

A més, en tractar-se d'operacions a llarg temps, pot ocórrer que prestatari i / o prestador morin. Com sabem, els deutes no s'extingeixen per defunció i passaran als hereus. Què passa llavors?

• Si mor el prestatari, el deute s'incorporarà a l'herència i seran els seus hereus qui paguin el deute.
• Si mor el prestador, el deute serà un dret a l'herència i un o diversos hereus seran els que rebin els diners.

Si es tracta d'un préstec entre familiars, el fill que va rebre els diners es convertirà en deutor i hereu, per tant el deute s'extingirà, llevat que hi hagi més hereus i vulguin la part dels diners que els pertany.



SEIGE ADVOCATS

Dep. Legal

Preguntes i respostes sobre drets dels consumidors

En un accident de llar la companyia d'assegurances li ha manifestat que no es fa responsable dels danys, Què pot fer?

Si la seva companyia d'assegurances davant d'un accident a l'habitatge li ha donat una resposta que no el satisfà ha de dirigir abans una reclamació escrita davant el servei d'atenció al client de l'asseguradora sol·licitant-li que li ofereixi una resposta el més motivada possible. L'asseguradora disposa de 2 mesos per a contestar. Si aquesta li comunica que segueix sense fer-se càrrec de la indemnització pot dirigir-se al Comissionat per a la Defensa de l'Assegurat de la Direcció General d'Assegurances.

Això sense perjudici que pugui entaular les accions judicials que consideri oportunes o acudir a un procediment arbitral.

No obstant això abans de dur a terme alguna decisió acudeixi a un advocat perquè l'assessori, en Seige Advocats estem al seu servei per ajudar-lo.

Si vol canviar de companyia d'assegurances, Quin termini disposa per comunicar-ho abans de procedir a la baixa?

La Llei del Contracte Segur establia que el consumidor per canviar de pòlissa d'assegurança a una asseguradora nova havia de comunicar-ho a la seva actual companyia en el termini de 2 mesos abans del venciment del seu actual pòlissa. No obstant això ara el termini s'ha reduït a 1 mes.

Recordeu que si ho fa passat aquest termini la seva asseguradora està facultada per reclamar-li la prima de l'assegurança i fins i tot entaular accions judicials.

Què garantían té els productes comprats de segona mà?

La llei estableix que els productes de segona mà té una garantia de 2 anys llevat que es pacti el contrari. En tot cas recordeu que per exercir els seus drets cal que disposi del comprovant de compra del producte.

Hi ha algun termini per reclamar per productes defectuosos?

El consumidor disposa de 3 anys per reclamar a l'establiment de compra davant un defecte que s'hagi originat en el producte. Així mateix pot optar entre reparació o substitució del mateix.

Si en una empresa s'originen uns deutes a les quals no pot atendre, hi ha una via prèvia al concurs de creditors?

La Llei de Segona Oportunitat estableix un acord extrajudicial que pot fer l'empresari amb els creditors. Aquest acord estarà tutelat per un jutge. Amb l'acord amb els creditors pot aconseguir una reducció important del deute i / o un pla de pagaments, tot i que no seria aplicable per deutes públics o contrets amb Seguretat Social o Hisenda

En tot cas assessori per un advocat, en Seige Advocats li oferim un assessorament personalitzat.

Qui ha de pagar les despeses de l'advocat?

Des de l'any 2010 i adaptant-nos a normatives europees nostre legislador va intentar pal·liar l'augment d'impagaments, retards i pròrrogues en la liquidació de factures vençudes, amb una regulació normativa estricta en relació als terminis de pagament i altres eines que intentarien dotar el petit empresari de més força en el cobrament. Com era de preveure, això no ha estat així i els terminis no s'estan complint.

Tot i això, aquesta normativa ha establert eines que a data d'avui estan utilitzant ja les grans empreses però que estan encara en desús per a les pimes. Un d'aquests beneficis és la possibilitat de cobrar al deutor el cost de la reclamació extrajudicial del deute. Estableix la normativa:

Article 8. Indemnització per costos de cobrament Llei 15/2010, de 5 de juliol:

"Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d'aquest"

A més a més la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació. Quatre. L'apartat 1 de l'article 8 queda redactat com segueix:

«1. Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a cobrar del deutor una quantitat fixa de 40 euros, que s'afegirà en tot cas i sense necessitat de petició expressa al deute principal.

A més, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d'aquest i que superin la quantitat indicada en el paràgraf anterior. »

És per això que el creditor pot reclamar costos com: les despeses de devolució, desplaçaments, enviament de burofax, actes notarials, advocats, comissions d'empreses de recobrament ... etc

Des Seige advocats i economistes recomanem als nostres clients l'incloure en els seus contractes de manera explícita aquesta normativa, així com que després de produir el primer impagament es procedeixi a la reclamació extrajudicial de manera immediata a través dels nostres assessors, garantint la possibilitat de reclamació d'aquests imports.

Tanto en los pronunciamientos del Banco de España como de la Oficina de Consumidores y Usuarios se determina claramente lo siguiente:

Respecto a la obtención del certificado de saldos a fecha de defunción:

“Los bancos tienen la obligación de informar sobre la situación patrimonial del fallecido en la entidad en la fecha de su muerte. En ningún caso pueden cobrar por el certificado y deben dar una copia a todo heredero que lo solicite”.

Respecto a los movimientos de las cuentas:

“Las entidades están obligadas a informar de las posiciones y los movimientos posteriores al fallecimiento a solicitud de los herederos y no pueden cobrar comisiones por ello”.

C) Respecto al expediente de testamentaría:

En el portal del cliente bancario del Banco de España  se indica claramente que:

“La entidad solo podrá cobrar ​la comisión por testamentaría​ cuando oriente a los herederos sobre la documentación o trámites necesarios para acceder a esos fondos, llegando a prestar un servicio asimilable al de un profesional externo. Para ello, será preciso que los herederos sean informados previamente de la comisión a cobrar por la entidad y acepten ese servicio”.​​

En el mismo portal, el Banco de España aclara que:

“En muchos casos son los propios herederos los que reúnen la documentación necesaria por su cuenta o con la ayuda de un notario, abogado o gestoría y la facilitan a la entidad para que realice una mera comprobación que los legitima para ejercer sus derechos. Esta verificación (bastanteo) es una actividad que la entidad bancaria realiza en su deber de diligencia y, en sí misma, no supone la prestación de un servicio bancario a los clientes. En consecuencia, en estos casos el cobro de la comisión no estaría justificado.”

Como resumen indicar que el Banco de España indica que cuando la actuación del banco se limita a comprobar la documentación aportada para tramitar la herencia, habiendo realizado los propios beneficiarios todos los trámites de la herencia, como es éste el caso en el que el cliente recabó por su cuenta toda la documentación y tramitó ante Notario la declaración de herederos ab intestato, el cobro de una comisión de testamentaría es contrario a la normativa de transparencia bancaria. ​